
D’un rèquiem musical a un rèquiem poètic
La Missa pro Defunctis de Cristóbal de Morales (1500-1553) no és només un rèquiem: tota l’obra és un tenebrós monument a la tristesa. La veu pregona que brolla de cada moviment d’aquesta Missa neix de l’abismal crepuscle de l’ànima per a atènyer el cim espiritual de l’ésser humà.
Tot i que de ben jovenet ja coneixia la Missa, va ser arran d’un concert de Jordi Savall a Santa Maria del Mar quan vaig decidir, mentre l’escoltava amb els ulls closos o tot admirant la magnitud de la basílica, que consagraria la meva vida a bastir un rèquiem poètic que seguís cada moviment d’aquella música que em va besar l’ànima. Així va ser com va néixer l’obra poètica Missa pro Carnavale Mortis (Missa pro Carnaval de la Mort) i que més tard vaig rebatejar definitivament amb el títol homònim de la Missa del gran mestre: Missa pro Defunctis.
He consagrat bona part de la meva vida a aquesta Missa literària en nou volums, un per a cada moviment del rèquiem original. Malgrat les aturades a causa de diverses vicissituds de la vida, algunes de ben tràgiques, he pogut (i volgut), finalment, concloure un dels projectes més ambiciosos que em vaig proposar de ben jove i que ha esdevingut l’eix central del meu testament poètic.
Ara sí, Missa est.
PIE JESU DOMINE (MISSA PRO DEFUNCTIS, a 5) – Cristóbal de Morales (c.1500 – 1553). [«Missarum Liber Secundus», (Roma, 1544)]. (Font: Belarmo). Intèrpret: La Capella Reial de Catalunya. Direcció: Jordi Savall.
Comparació de l’Introitus del rèquiem de Cristóbal de Morales amb el poema Introitus que clou el llibre homònim:

Cronologia i sinopsi de la Missa pro Defunctis
En aquesta taula especifico els volums de la Missa, l’any d’escriptura i les característiques que hi van lligades, moltes de les quals són musicals, car alguns dels llibres, a banda de partir del rèquiem de Morales són, alhora, inspirats per altres obres musicals, com tot seguit hom podrà veure:
| Volum de la Missa pro Defunctis | Data d’escriptura | Característiques |
| Introitus | 1996 | Recull de poemes esparsos. |
| Kyrie | Setembre-octubre 1998 | Trenta villancets. L’estructura musical i formal dels poemes és inspirada en els villancets del Cancionero de Palacio enregistrat per Jordi Savall. Els dos primers versos del llibre del Kyrie són, de fet, una transcripció mètrica i musical d’un villancet de Juan del Encina cantat per Montserrat Figueras: “¿Si habrá en este baldrés/mangas para todas tres?” que jo trasllado en: “Què s’amaga enllà del gual/que passar-lo ja no em val?”, en què el gual és, evidentment, la mort. Vaig escriure tot el Kyrie sencer mentre sentia de fons el Kyrie de Morales, repetidament, nit rere nit d’escriptura. |
| Graduale | 1999 | Recull de poemes esparsos. El llibre inclou algun poema de l’any 1994. Llibre de caire filosòfic, de naturalesa realment críptica i potser el més dur de rosegar de tots els que he fet. |
| Offertorium | Tots Sants 2001- Dimecres de cendra 2002 | En el rèquiem original de Morales, el quart volum no és l’Offertorium, sinó el Sequentia. Jo vaig canviar-ne l’ordre. Llibre de poema únic en forma d’exhortació «a divinis» dividit en tres parts. L’Església, la moral catòlica homofòbica, el llinatge patern i el dolor amorós no hi surten gaire ben parats. |
| 28 de juny del 2003. Accident de trànsit. La mort et tria a tu. Jo en surto molt malferit, però viu. Després vindrà el silenci. Silenci poètic. Silenci vital. Fi de la Missa. Fi de tot. Silenci. | ||
| Sequentia | 2006 | Inesperadament, després d’un silenci de tres anys, torno a escriure. Tot i que havia abandonat la Missa, concebo el Sequentia com a un comiat definitiu de la Missa i de la poesia, i com a un homenatge pòstum a l’ànima absent. Llibre format per cinquanta poemes breus, molts dels quals escrits davant la teva tomba. |
| Silenci poètic. Abandonament de la poesia. Naufragi existencial. Després d’analitzar diverses opcions, decideixo dia, hora i lloc del meu final de vida. | ||
| Sanctus | 2010 – 2013 | Represa poètica. Recull de poemes esparsos. Llibre inicialment titulat Ànima. |
| Benedictus | 2012 – 2016 | Llibre que segueix les Variacions Goldberg de Bach (inicialment el vaig titular així: Variacions Goldberg). Són trenta sonets, un per a cada Variació de Bach. Llibre de pregona contemplació espiritual i mirall del silenci abismal de l’ànima. |
| Agnus Dei | Octubre – desembre 2019. | Un sol poema de cinc-cents versos, per a ésser llegit tot d’un cop. En aquest llibre, el vuitè de la Missa, és quan decideixo que els dos llibres anteriors (Sanctus i Benedictus) formin part de la Missa. És el primer cop d’ençà d’escriure el Sequentia, el 2006, en què decideixo que vull acabar la Missa, i fer-ho com a homenatge a la teva memòria. Un llibre de repàs biogràfic amb referències a la religió, la meva etapa monàstica, el retorn a mi mateix i el record del teu amor com a soles creences a professar. Amb l’Agnus Dei segello el meu adéu definitiu a la religió. |
| Communio | Febrer – març 2020 | Trenta sonets d’amor homosexual sense màscares, a diferència d’altres llibres de la Missa en els quals aquesta realitat encara s’abordava de manera críptica o simbòlica. |
Així, doncs, a banda d’inspirar-me en la Missa pro Defunctis de Cristóbal de Morales com a música de fons per a escriure la meva Missa poètica, al llarg de l’obra hi he reflectit altres compositors i ressons musicals en algun dels nou llibres. A partir de la música de Cristóbal de Morales hi enllaço referències musicals que brollen del Cancionero de Palacio (en el Kyrie), segons la interpretació de Jordi Savall, fins a les Variacions Goldberg de Bach (en el Benedictus), segons les interpretacions d’Evgeni Koriolov i Andreas Staier.